Cjalinsi ben intai voi!
L’unic sarpint velenôs, presint tes largjuris dal bosc, e je la lipare (Vipera aspis francisciredi).
La pipine dal voli e je di forme elitiche verticâl, tant che dutis lis liparis, a diference di chê circolâr tipiche dai sarpints che a no son velenôs.
I retii a àn dibisugne par vivi e par riprodusisi di cundizions ambientâls particolârs: disponibilitât e varietât di predis, presince di ambients adats (secs e/o umits), puescj juscj par fâ i ûfs, sucrits e tanis par passâ l’Invier.
I boscs di Muçane, cu lis lôr carateristichis (grandece, presince di roiis e di lûcs isolâts), a ufrissin habitats ideâi par chescj animâi.
Un retil une vore leât a chescj ambients umits e che al è presint tal teritori muçanês al è la capasse (Emys orbicularis). Par vie dal ridusisi des zonis umidis, i puescj adats par chest retil si son fats une vore rârs ator pe Italie e chest ju à puartâts a jessi metûts dentri tes zontis de Diretive Habitat tant che specie di interès comunitari e te “Lista rossa degli animali di Italia” tant che specie in pericul.
Chest biel retil, lunc plui o mancul 15 cm, al mangje invertebrâts di aghe, piçui pes e anfibis.
Tra lis lisiertis che a frecuentin l’ôr dai prâts e dai boscs umits, o cjatìn il sborf (Lacerta bilineata), la sgjardule (Podarcis muralis) e il svuarbìt (Anguis fragilis).
Tra i sarpints si cjatin il furmintin (Coronella austriaca), il cjarvon (Hierophis viridiflavus) e la magne (Zamenis longissimus).
Dilunc vie dai canâi di aghe si cjatin i madracs (Natrix natrix e Natrix tassellata).
L’unic sarpint velenôs, presint tes largjuris, e je la lipare (Vipera aspis francisciredi). Par solit e je di colôr ros modon e grîs cun curtis sbaris marons par tres (ma cuntune vore di variabilitât).
La lipare e pues rivâ a 60 cm e passe di lungjece, e mangje soredut piçui mamifars e ancje sgjardulis e crots. La sô pipine dal voli e je elitiche e verticâl compagn che ta chês altris liparis.
La lipare e muart par difese o par mangjâ e no je buine di dosâ il velen che bute fûr intant de muardude.
La lipare e dopre duncje la stesse cuantitât di velen sei par une surie che par un om. La cuantitât di velen, che e je il 10% di ce che e à tes glandulis dal velen, no je letâl par un om adult.
La lipare e pues jessi un pericul ma par solit e scjampe dai oms e ju tache dome se e ven disturbade.
