Home 5 Faune 5 Isets

Isets

I boscs di Muçane a platin un tesaur di biodiversitât ancje in gracie de presince di une grande varietât di insets.
Tai boscs si manten in ecuilibri cu lis plantis une entemofaune siore di speciis che a vivin de sostance organiche primarie produsude dai arbui e dai arbossits. Ven a stâi i insets che a partegnin ai trê grancj ordins dai lepidotars, coleotars e imenotars.

Tai lepidotars a son dentri lis speciis che a mangjin lis fueis (Tortrix viridana, Lymantrias dispar, Operophtera brumata, Euproctis chrysorrhoea e altris). Lis lôr larvis a son avonde comunis tai mês di Mai e di Jugn tai rôi e tes altris latifoliis.
Cjaminant ad ôr dal bosc si puedin viodi une vore di speciis diurnis (propriis dai boscs) tant che Gonepterix rhamni, Apatura ilia, Limenitis camilla, Argynnis paphia, Pararge aegeria, Maniola jurtina.
Altris plui raris e protetis tant che Zerynthia polyxena e Lycaena dispar, che si puedin cjatâ dilunc vie dai arzins dal Cormôr e de lagune.

Tra i coleotars, in plui di cetantis speciis che a mangjin lis fueis di arbui e arbossits (Phyllobius ssp., Polydrusus sericeus, Galerucella luteola, Agelastica alni, Apoderus coryli, Melolontha melolontha che a son lis plui comunis), a meretin une citazion i xilofacs, massime chei che des fameis de Curculionidae e de Cerembycidae, sei pe impuartance tal ricicli dal len, sei parcè che a son la font principâl di alimentazion par diviers uciei tant che i pics. In cheste categorie o podìn meti dentri ancje il cierf volant (Lucanus cervus), un dai pôcs insets che in gracie dal so aspiet al è avonde cognossût ancje di cui che nol è espert di entomologjie. Chest coleotar bielon al è deventât avonde râr un pôc dapardut ma al è ancjemò presint in chescj boscs, massime tai çocs fraits dai rôi.

Tra lis speciis di impuartance naturalistiche presintis tai boscs di Muçane, al va segnalât il Gasterocercus depressirostris, une specie rare di Curculionidae leade ae presince dai rôi. In tantis bandis de Europe la specie e je sparide par vie che i siei habitats a son stât fiscâts, par chest la sô presince e je considerade come indicadore di foreste primarie.
Tra i coleotars a son diviersis speciis di Carabidae: il lôr interès ecologjic al è leât sei al lôr rûl di predadôrs di insets danôs pes culturis, sei par vie che a son une vore condizionâts dai parametris microclimatics, come a dî che a puedin sparî in câs di tai massîf dal bosc e pe diminuzion de umiditât dal teren.

Un piçul inset, un valôr imens

Dentri dal bosc Selva di Arvonchi al è stât cjatât il Gasterocercus depressirostris, un râr  coleotar de famee dai Curculionidae, associât aes forestis primaris ancjemò presintis in Europe.

Tra i imenotars si segnale la presince dai Cynipidae (Cynips quercus, Neuroterus ssp.) che a son responsabii de formazion des maglis zalis che si viodin tes fueis e tai ramaçs zovins dal rôl, e dai Vespidae dulà che o vin i gjenars Vespa, Vespula e Polystes e une vore di Apidae salvadis.

Par finî, si cjate ancje cualchi ditar tipic des zonis umidis tant che i moscjins di bosc dal gjenar Aedes e di diviers Tabanidae (gjenar Tabanus e Chrysozona), comuns tes largjuris e tes zonis margjinâls.

(Gjavât fûr dal volum di Fabio Stergulc “Boschi di Carlino, aspetti naturalistici e di tutela ambientale”, jessût intal Mês di Març dal 1990 cul patrocini dal Comun di Cjarlins, Litografia Extralito, Udin. Ancje se si riferìs ai boscs di Cjarlins, il libri al va ben ancje par chei altris boscs de plane de Basse Furlane, ndr).