Une piçule ‘save jenfri misteri e realtât
Pelobates fuscus insubricus, sot specie endemiche de Italie dal Nord, esomee une piçule ‘save e la sô carateristiche distintive e je il neri dalvoli elitic e verticâl. Une volte e jere une vore pandude, cumò invezit eje deventade rare e no si cjate plui inte gran part de plane padane venite e di chê furlane.La sô presince intai boscs di planure e je ancjemò di confermâ.
In gracie de bondance de aghe, i boscs di Muçane i dan acet a di un grum di speciis di anfibis.
I anfibis plui comuns dai boscs di planure e des risultivis a son i crots, che a frecuentin lis lamis e che a son rapresentâts di dôs speciis: Pelophylax lessonae e Pelophylax esculentus.
Tes lamis a vivin dôs speciis di tritons: Lissotriton vulgaris meridionalis e Triturus carnifex, che al è inserît tes zontis de Diretive Habitat tant che specie di interès comunitari.
Sui ôrs dai boscs e des boschetis si cjate la Hyla intermedia che je une specie endemiche e che e je buine di rimpinâsi sui arbui e te vegjetazion in gracie di discuts adesîfs che e à sui dêts.
Po dopo a son la ‘save (Bufo bufo) e dôs speciis di crots: la Rana dalmatina e la Rana latastei. Cheste ultime e je une specie endemiche ancje de planure padane e venite e de Istrie nordocidentâl.
Par vie dal ridusisi e dal fruçonâsi dai ambients umits, la Rana latastei e je stade inseride tes zontis de Diretive Habitat tant che specie di interès comunitari e te “Lista rossa degli animali di Italia” tant che specie in pericul. Te liste di speciis di tutelâ al è dentri ancje il muc (Bombina variegata). Par fâ i ûfs cheste specie e frecuente lis lamis e lis pocis che si formin dopo de ploie. In gracie des temperaduris altis che si àn in chest particolâr microhabitat, il disvilup dai ûfs e dai cudui al è une vore veloç. Al è curiôs cemût che i adults si parin dai predadôrs: in câs di pericul a fasin viodi la lôr panze par spaurîju.
Tra i anfibis al è presint il Pelobates fuscus insubricus che al è une sotspecie endemiche tal Nord de Italie; al somee a di une ‘save, al è lunc plui o mancul 5-6 cm e la sô carateristiche distintive e je che la pipine dal voli e je elitiche e verticâl. Une volte al jere facil di cjatâlu ma in dì di vuê, viodût che i ambients umits a son lâts al mancul, al è une vore râr e al è sparît de plui part de planure padane e venite. La sô presince tai boscs di planure e je di confermâ.
Chest anfibi al è stât inserît te Diretive Habitat tant che specie di interès comunitari cul oblic pai Stâts membris de Union Europeane di tutelâ i ambients dulà che al vîf.
Dutis lis speciis che a vivin tal teritori regjonâl, fûr che chês aloctonis, a son tuteladis de leç regjonâl 9/2007 e dal so regolament.