Faune
Mamifars
Tra i mamifars presints tai boscs di Muçane o cjatìn il cenglâr (Sus scrofa), il cjavrôl (Capreolus capreolus), la bolp (Vulpes vulpes), il jeur (Lepus europaeus), il tac (Meles meles), la bilite (Mustela nivalis vulgaris), la Mustela putorius, la faìne (Martes foina), il sghirat (Sciurus vulgaris), il riç (Erinaceus europaeus italicus), il farc (Talpa europaea) e tancj altris piçui mamifars.
Uciei
Tai boscs di Muçane e tal teritori dulintor si cjatin tantis speciis di uciei, in gracie de unicitât dai boscs di planure e de vicinance da la lagune di Maran..
Retii
I retii a àn dibisugne par vivi e par riprodusisi di cundizions ambientâls particolârs: disponibilitât e varietât di predis, presince di ambients adats (secs e/o umits), puescj juscj par fâ i ûfs, sucrits e tanis par passâ l’Invier.
Anfibis
In gracie de bondance de aghe, i boscs di Muçane i dan acet a di un grum di speciis di anfibis. I anfibis plui comuns dai boscs di planure e des risultivis a son i crots, che a frecuentin lis lamis e che a son rapresentâts di dôs speciis: Pelophylax lessonae e Pelophylax esculentus.
Pes
Il teritori di Muçane, dal moment che si cjate juste tal jenfri tra la lagune di Maran a Sud e la linie des risultivis a Nord, al è siôr di aghis. Tra lis plui impuartantis si à il flum di risultive Ravoncli, che dilunc vie dal so cors al mude il so non in Muçanele, il flum Turgnan e il canâl Cormôr, di origjin moreniche e di caratar torenziâl, che al è stât canalizât te sô ultime part tai agns Cincuante.
Insets
I boscs di Muçane a platin un tesaur di biodiversitât ancje in gracie de presince di une grande varietât di insets.
Tai boscs si manten in ecuilibri cu lis plantis une entemofaune siore di speciis che a vivin de sostance organiche primarie produsude dai arbui e dai arbossits. Ven a stâi i insets che a partegnin ai trê grancj ordins dai lepidotars, coleotars e imenotars.